ARAKATZEKO LAGUNTZAK:

Edukira joan zuzenean.

Menura joan zuzenean.

Batzar Nagusien agenda.

Batzar Nagusietako ekimenak.



BILATZAILEAK

Menua ireki Bilatzailea erakutsi

Jarduera


ORRI HONEN BIDE-IZENA



ORRIAREN EDUKI NAGUSIA

Adierazpen instituzionala

EIDER MENDOZA, BATZAR NAGUSIETAKO PRESIDENTEAREN ADIERAZPENA, GERNIKAKO HILERRIAN HILOBIRATUTAKO GUDARIEI EGINDAKO OMENALDIA DELA ETA

DECLARACIÓN DE LA PRESIDENTA DE LAS JUNTAS GENERALES, EIDER MENDOZA, CON MOTIVO DEL ACTO DE HOMENAJE A LOS GUDARIS ENTERRADOS EN EL CEMENTERIO DE GERNIKA

 

82 gudarien oroimena aitortzea, haietako 72 gipuzkoarrak, iruditzen zait ezinbestekoa dugula zuzentasun eta duintasun kontua delako. Frankismoak zigor betean eduki zuen gure herria, Euskadi. Gizalegeak agintzen dituen oinarriak urratzera ere ausartu ziren, faxistei aurre eginez euskal aberriaren alde hil ziren gudarien gorputzak hilobietatik ateraz eta hobi komunean lurperatuz, izenak kenduz, izana eta duintasuna ukatuz, giza begirune arrastorik gabe. Frankismoak gudarien oroimenari zigorra erantsi zion, gerran hil ondoren, beste heriotza bat: herriaren oroimenetik ezabatuak izatea zen helburua. Diktadurak nahi zuena zen jendeak ez zezala bere baitan gorde gudari haiek izan zirenik ere eta ezta zergatik eman zuten bizia, Euskadiren askatasunagatik.

El reconocimiento de la memoria de los 82 gudaris, 72 de Gipuzkoa, creo que es un deber porque es una cuestión de justicia y de dignidad. El franquismo buscó la condena absoluta de nuestro pueblo, Euskadi. Ni siquiera tuvieron el respeto humano debido a los muertos, los gudaris que perdieron la vida luchando por la patria vasca frente a los fascistas, nada menos que desenterrándolos de sus tumbas y enterrándolos en una fosa común, despojados de sus nombres, sin identidad, sin dignidad. El franquismo condenó la memoria de los gudaris para que, tras morir en la guerra, murieran otra vez olvidados fuera de la memoria de este pueblo. Intentaron que la gente borrara de su memoria la existencia de aquellos gudaris y su causa, la libertad de Euskadi.

 

Azken batean, herria bera zigortu nahi izan zuten justifikatzerik ez dagoen eran, herriak memoria eta izatea galtzeko. Izan ere, herri bati oroimena kendu ezkero, ahul geratzen da, manipulatzen erraza eta menperatua izateko zorian. Ez da hala gertatu, ordea. Euskadi, euskaldunak, hemengo erakundeak buru direla, oroimen bizikoak gara, bere nortasunaz jabetzen den herria delako. Ez dauzkagu ahazteko gizon haiek, Euskadiren eskubideen alde borrokatu zirenak, heriotzaraino borrokatu ere.

En definitiva, estamos ante la condena injustificable de todo un pueblo, para que perdiera su memoria y su ser. Porque cuando a un pueblo se le deja con la memoria en blanco, se vuelve débil, manipulable y fácil de asimilar. Pero no ha sido así. Euskadi, su gente, con sus instituciones al frente, conservamos la memoria de un pueblo consciente de sí mismo, de su identidad. No olvidamos a aquellos hombres que lucharon y dieron su vida defendiendo los derechos de Euskadi.

 

Beraz, gaurko honekin gudari haiei eta beren sendiei zor diegun konponbidea adierazi nahi dugu, bereziki haien andre eta seme-alabei, eta baita Euskal Herriari ere. Izan ere, bakerako oroimena egitea baita gudari haien izenak berreskuratzea eta gure historian sartzea, eta oroimena eginez herria egitea.

Por tanto, este gesto de reparación se lo debemos a aquellos gudaris y a sus familias, a sus mujeres e hijas e hijos en particular, y al Pueblo Vasco. Porque recuperar sus nombres y rescatarlos para nuestra historia es hacer memoria para la paz y es hacer memoria para hacer país.

 

 

 

 

 


ORRI-OINA:

Orri honen hasierara joan.